Skip to content

Història

Stonewall

La matinada del 28 de juny del 1969, la policia va realitzar una batuda al bar Stonewall Inn, a Nova York. Aquesta batuda va provocar uns aldarulls que van durar dies. Per primera vegada, el col·lectiu LGBTI es plantava davant els abusos i començava a lluitar per l’alliberament total. Des d’aleshores, cada any es commemora aquesta revolta dels drets LGBTI amb la celebració de manifestacions arreu del món.

La Rambla

A casa nostra, durant la dictadura de Franco, la resistència antifeixista es nodreix de militants d’esquerres, feministes i també LGBTI. Es crea el Front d’Alliberament Gai de Catalunya (FAGC) per lluitar contra la Llei de perillositat social, que condemnava a les persones LGBTI a repressió i presó. Un cop mort el dictador, la llei continua vigent i el 26 de juny del 1977 té lloc la primera manifestació per l’alliberament LGBTI a La Rambla amb el lema Nosaltres no tenim por, nosaltres som. Prop de 4.000 persones es manifesten per reclamar l’amnistia pels delictes sexuals i la derogació de la Llei sobre perillositat i rehabilitació social. La manifestació va acabar amb fortes càrregues policials.

Després de la Rambla

La manifestació del 77 va ser un punt d’inflexió. A partir de l’any següent, la manifestació anual s’estén a altres indrets de l’Estat. El 1978 es va retirar l’homosexualitat de la Llei de perillositat. Tot i això, el col·lectiu LGBTI encara pateix la repressió. L’any 1982, abans del Mundial de futbol, el delegat del govern a Barcelona decideix tancar tots els bars d’ambient amb l’objectiu de mostrar una “bona imatge” de la ciutat als visitants. És l’origen de la campanya Lo nuestro sí que es mundial.

Manifestacions en temps d’estigma

Durant els anys 80 i 90, el col·lectiu LGBTI de Barcelona continua sortint cada any al carrer, malgrat viure moments dramàtics, com la pandèmia de la sida. La lluita contra la repressió es va transformar en una lluita per frenar les morts de les nostres companyes. En aquesta lluita, organitzacions com ACT-UP Barcelona van tenir un paper cabdal.

La repressió persisteix

La nit del 28 de juny de 2013, els Mossos d’Esquadra van fer una batuda a la Bata de Boatiné, el Cangrejo i el 23, tres locals LGBTI alternatius del Raval que celebraven festes per l’alliberament LGBTI. Una trentena d’antiavalots comandats per Jordi Arasa van trencar la porta del local de la Bata i hi van entrar cridant, porra en mà i amb la cara tapada. Alguns testimonis ho han descrit com una experiència similar a la de Stonewall, quaranta-quatre anys abans.

Arriba el capitalisme rosa

Davant l’èxit de les reivindicacions LGBTI, el capitalisme intenta treure’n rèdit econòmic. Des de fa uns anys a Barcelona conviuen dues convocatòries al voltant del 28 de juny: la manifestació històrica i el Pride Barcelona. Pride Barcelona és un esdeveniment amb ànim de lucre organitzat per una associació d’empresaris LGBTI. Mitjançant l’organització d’aquests esdeveniments, desenes d’empreses com B the travel Brand (organitzadora de vols de deportació de persones migrades) o AirBnB (responsable de la gentrificació de la ciutat) es renten la cara i es presenten com empreses gay-friendly. Pride Barcelona no va dubtar en enviar els antiavalots a reprimir de forma violenta una protesta LGBTI el 27 de juny de 2019 a Plaça Universitat.

L’Alliberament resisteix la pandèmia

Fins a l’any 2019, la Comissió Unitària 28 de Juny (CU28J) va ser l’encarregada d’organitzar la diada per l’alliberament LGBTI. L’any 2020, enmig de la pandèmia de la Covid-19, la Crida LGBTI assumeix el relleu en l’organització d’aquesta manifestació i el 2021, s’aconsegueix tornar a fer també la festa popular a Plaça Universitat. Des d’aleshores, s’ha apostat per fer xarxa i unir esforços amb col·lectius que lluiten pels drets de tothom: sindicats, col·lectius feministes, antiracistes, organitzacions de classe, etc.